Pàgina:Llágrimes de una femella (1859).djvu/28

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Colau.  Perque ell es un....
Pau.   Yo?
Colau.   Sí!
Alcalde.   Chito!
ó vos tanque en la presó.

Que parle primer Colau!
Templeu eixa furia loca!
Tú, custe un punt en la boca: (a Pau)
yo así soc chuche de pau.
Poro tribunal tan recte,
que dins de este domisili,
faria anar á presili
si algú me falta al respècte.
Con que encomense la broma;
y tú, Colau, en poc rato
fesmos ahí el teu relato
sense faltarli una coma.
Y que siga fórt y clar;
sense fer botiches: rés;
si no eu tire del revés
y ascomense á sentenciar.

Colau.  Siñor, este cuento es grós (Rascanse el)

y es nesesita pasènsia. tós.)

Alcalde.  Poro no et done llisènsia

pa que et rasques tant el tós.
Tingau respècte á la lley,
y sapiau que yo soc ara
tenint en la ma esta vara,
la gran presona del Rey.

Colau  El meu chèndre s'ampeñat

en donarme hui que fer,
y despresia á sa muller
perque diu que l'angañat....

Alcalde.  Pera traure este embolig

y poderlo donar d'alta,
un atra presona falta,
y eixa es ta filla.

Maria.   Así estig.
ESENA XI.
Els indicats i Maria.
Maria  Que no podent aguantar

els insults que me san fet,