Pàgina:Llágrimes de una femella (1859).djvu/30

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Pau, vól la pau selestial!

Done, Alcalde, la sentènsia;
pronte, mas que siga dura.

Alcal.

Al pèus de eixa criatura,(En tó de mol-

implóra perdó y clemènsia.ta dignitat.)

Pau.

Als teus peùs achenollay

demane per compasió
que m'allargues el perdó.

María.

Alsa, ya el tens otorgat.

Que encara que no el mereixes
per haberme insultat tant,
no vól dir res, perdonant
vengue yo les mehues queixes,
Y sapies tú que a la dóna
selanla no's guaña res:
sóbra tot cuant ella es
per sí de calilat bóna.
Y sóbra doble y redoble
tot cuant s'invente y se fasa,
com aplegue á eixir de rasa
que no tinga el pensar noble.
Que engañará á son marit
si pasta, si feñ , si sèrn;
tant en estiu com ivèrn,
tant de dia com de nit.

Alcalde.

¡Vitor, digam en honor

tots de eixa llengua tan clara!

Tots

Vitor!

María

Espereuse encara,

que mos falta lo millor.
¿Seria molt demanar
á tots els que ting dabant,
debenlos ya tant y tant
que may els podré pagar,
un póc mes pera aumeutar
suma que pá mí es tan bella?
No se olvide esta querella
y al vorem en este llans,
torqueu en les vóstres mans
llágrimes de una femella.

FI DEL CHOGUET.