Pàgina:Llágrimes de una femella (1859).djvu/9

en Pere, en lo Talecó, en lo Pelut, ó el Ratát; Si pòrta la carn sens òs, sèls tens de Chimo el morrút; mes eixa sense dir chut, tap! te la tires al còs. Si per desgrasia á la pòrta s'òu un relinch, al moment mòus un que dir, que la chent creu que á la dòna las mòrta. ¡Pos no'stá asò pòc grasiós! que en trent'añs damunt les chulles tingues sèls y mos ahúlles la casa sense haber gós. Home, ¡per l'amor de Deu! c'anirás al hospital per loco y per animal!

Pau.

¡Sògre! (¡Huí li trac el lleu!) Yo en ma vida ha tengut sèls, poro les dònes son bruixes ¡Huy! de pensaro, en les cuixes se m'arisonen els pèls! No vòl que tinga raó cuant ella me está insultant, y á tots cuans té per dabant els dona conversasió? Y es el cas que no fá cas ningú del pòbre marit! ¡sògre, y estic aburrit! estic.... fet un Barrabás.

Colau.

Si ella té el chènit alegre, ¿cóm lil vòls tú llevar ara? ¿Cóm, digues?

Pau.	En una vara que li fasá el llom ben negre.

Colau.

De eixa manera te espòses á que en la vida te creguen. ¡La dòna, cuant mes li peguen fá manco cás de les còses! Creume, Pau, que soc gat vell; y si vòls desde este dia viure en quietud y armonía,