Pàgina:Llágrimes de una femella (1859).djvu/10

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
  seguix sempre este consell.

L'home que pega en selós,
á sa muller li pareix
qu'ell atra còsa mereix,
y el despresia com al gos.
Poro si éll la va mirant
com si tinguera repròpi,
s'ofén el seu amor pròpi
y está per l'hòme rabiant.

Pau.  Eu, sògre; estic coneguent

que palpa molta raó!

Colau.  M'alegre.
Pau.    Li promet yo

tindre mes anteniment.

Colau.  Allargat capa la plasa

que yo la esperaré así:
yo et promet que desde huí
yaurá pau en esta casa.

Pau.  ¡Ay, sogre! si eixa artimaña

conseguix la pau dels dos,
vosté será el mes hermós
de tots los sògres de España.

Colau.  Descuida, pues; yo faré

tot cuant siga de ma part;
ára, vésten, que's fá tart,
y en cuant vinga li diré...

Pau.  Si yo per ella em desfás  (Ploricant.)

lo mateix que la filasa!
Ay!

Colau.  Chèc, vesten á la plasa.
Pau.  ¡Sògre!   (Tornant

  dónem un abrás!   desde la pórta)

ESENA II.
El só Colau.
   Será presis qu'este vell

cartes prenga en este chòc;
no mos descuidem un pòc
y vacha tot al bordell.

Obtingut de «https://ca.wikisource.org/w/index.php?title=Pàgina:Llágrimes_de_una_femella_(1859).djvu/10&oldid=156851»