|
|
¡Siñor, que en la bola ó chèrra (Dirichint-
de este món pá donar febra se al cuadro)
dòna han fet á la culebra
que mos té en contínua guèrra!
¡Quin delit sobre la tèrra
haber comés l'hòme pòt,
pera que la dòna el gòt
del veneno que té el mon
mos done, cuant ella fou
la etèrna plaga del clòt!
¡Ella creá el primer mal
cuant despues de tindre avís
allá en l'etèrn paraís
li feu gòch l'abre frutai!
¡Qué es cuant l'aserp infernal
li conegué la intensió;
y Adan, que era un motiló
que tot ó prenia á broma,
es tragá el tròs de la poma
que fou nòstra perdisió!
¡Y en castic el Pare etèrn,
--com allò fon en l'estiu,--
els digué: «pámpols vestiu»
sense pensar en l'ivèrn:
que en temps que la neu se sèrn
fulles els abres non crien:
aquelles s'els se caurien!...
¿Cóm pòt ser asò, Siñor?
¡En temps de tanta chelor
despullats se moririen!
¡Mes no es fiquem en chuins
del alt y poderós Deu!
Tot ho pòt fer el que feu
que piulen els taulahins:
que sense entrar tan adins
podria deixar probat,
que en este mon desdichat
tot el gran mal que'n ell sòna,
culpa en té no mes la dòna
que causá el primer pecat!
| · |
· |
· |
· |
· |
· |
· |
· |
· |
· |
· |
· |
· |
· |
·
|
Ya vé paca asi ma filla. (Pucha al foro)
|
