La barqueta 's balancejava graciosament en la hermosa platja de Sitjes esperant á una comitiva de joves y alegres sitjetanas que á la pesca anomenada del fluix volian anar. La nit era clara, y la lluna ab melancólica llum feya brillar lo floch de plometas blancas ab cascabells, que s'usa en aqueixa mena de pesca, com si fos de plata. Quan las donzellas foren dins la barca, eixa s' allunyá deixant enrera la blanca vila, que desde lluny semblava la espuma de la mar que incessantment la banya, y l' alt campanar de la iglesia que, situada dalt d' una inmensa roca mitj ficada dins del mar, se dibuixava fantástich y majestuós.
Gran era la joya de las bellas sitjetanas cada volta que algun gormant peixet mossegava las blancas plomas lligadas al capdevall de la canya de cadascuna d' ellas, fent sonar lo cascabell: aquell só del cascabell que'ls anunciava un presoner á qui la lluhentor de plata que dava á las plomas la lluna havia enganyat, era freqüent: ben plena tenian ja una cistelleta que per lo
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/106
Aquesta pàgina ha estat revisada.
