seré. Molts dels fills d'aqueixa terra, be ho sabeu, han travessat la mar y han anat á treballar á aquella terra verge y rica, tornant després ab fortunas tan grans que cap de 'ls mes richs d'aquí pot igualar; prometeume, amada mia, guardar la meva memoria, y jo ab la fé d' eixa promesa, treballaré ab totas mas forsas y haig de tornar tan rich que 'l vostres pares no me podrán negarvos.
Molt de temps feya que Adriá s' havia embarcat cap á América, y 'ls pares de la Vinyets havian intentat casarla moltas vegadas sense poderho lograr may. Totas las nits de bella nit anava la donzella cap al camí de las costas passejant fins que 's feya dia, desde 'l peu de la ermita de la Trinitat fins á la roca de la Bufera ahont havia vist á son amat.
Un dia, cap al tart, aparegué allá al lluny de la mar salada una nau que semblava vingués de ben llunyas terras; la mar estava també aquell dia avalotada per lo que 'l barco no podia pendre terra. Com mes tart s'anava fent, mes creixia la maror y grossas gotas seguidas de llamps y trons queyan del cel amenassant gran tempestat: tractás de donarli aussili, mes se conegué que ja era tart; la fosca impedia veure lo que allí passava, y sols de tant en tant, quan lo vent venia de aquell cantó, se sentia algun crit de mando ó alguna imprecació dels mariners.
La campana de la ermita de la Trinitat tocava á temps, y divagant pel peu d'ella com una ánima en pena, s' hi veya la blanca figura
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/112
Aquesta pàgina ha estat revisada.
