La Comtesa Eimeruds d' Auvernia, esposa del Comte Borrell, s' estava asseguda prop la gótica finestra de sa cambra, y á sos peus la jove y bella Tendula, la hermosa filla de Abdelmelich, la de negras y llargas trenas y ulls brillants, jugava ab los plechs de son vestit. Sobte, s' obrí la porta de la cambra y 'l Comte, seguit de sos cavallers, hi entrá.
— Eimeruds, digué atansantse á sa esposa; l' alarb está molt prop de la ciutat; demá pot ser seria á dins; aixís es que encara que faltat de soldats, per esser tots, com vos sabeu, ab mon fill en contra d' ells, sortiré eixa nit ab mos braus cavallers pera allunyarlos; pochs som vist ells, molt pochs, mes la falta d' homens la suplirá la sobra de cor: si 'ls allunyo, tornarem promte, y si no, pregueu per mí.
Dels ulls de la Comtesa lliscaren duas llágrimas y, besant ab amor las mans de son espós.
— Aneu, aneu, li digué, y que la sort sia ab vosaltres; mes si no es aixís, jo os juro que moriré y ab mi tots los que á la ciutat som, avans
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/119
Aquesta pàgina ha estat validada.
