Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/134

—¡Que están nostres fills devant! li digué ella entre contenta y agreujada.
Y soparen ab tota felicitat.
No obstant, las mitjas paraulas é indirectas de sos companys no acabaren, y tant féren que arrivaren á fer creure á Aleix la infidelitat de la séva dona com á cosa certa, més ab dissimulo refinat per part d' ella que fins en las apariencias l' enganyava.
Un dia, no poguent Aleix aguantarse més, deixá 'l trevall al cap d' una estona de haver comensat lo jornal, ab la escusa de que no estava bó, y aná corrents á casa séva pera vèurer què feya la séva dona, ara qu' estaria segura de que ell no hi havia de anar. Com lo altre dia, pujá la escala apoch á apoch y batèntli fortament lo cor, per pór de trovarse ab que eran certas sas sospitas: gracias á la fosca que de dias y tot regnava en la escala ab motiu de no haverhi més llum que la que entrava per la claraboya, ell no fou vist: l' Agneta estava sentada d' espatllas á la porta y de cara al balcó tenint devant séu á un dels séus fills al que feya dir las lletras de la cartilla; la noya, sentada á un costat, tota amohinada, feya mitja, escapant punts seguidament per lo que la renyava la séva mare, y 'l fill petit, sentadet á terra, jugava ab soldats de plom. Per segona vegada Aleix s' avergonyí d' haver dubtat de sa esposa, y quieta y pausadament torná á baixar l' escala: quan fóu al carrer se trová que no sabia què fer: tornar al trevall, ni li agradava ni li convenia, perque seria la burla de 'ls séus companys y per-