niava lo corcó de la gelosía. ¿Si será veritat? ¿si no ho será? tot lo dia passá en una verdadera tortura; al ser al cap vespre plegá més que depréssa, y aná corrents á casa séva, pera serhi més aviat que 'ls altres dias, á vèurer si trobava á la séva dona ab alguna cosa.
Batèntli fortament lo cor, y ab lo pas tan lleujer com pogué, pujá fins lo quart pis de la casa, y allí, mitj amagat per la porta oberta, com sòlen tenir sempre los habitants d' aquestos petits pisos de barris apartats ahont vihuen los artesans, espiá los moviments de sa esposa.
Al pèu de la porta hi havia un petit recibidor, á un cantó la cuina, y al costat de la cuina un quarto ab arcoba y un altre quartet, aixís es qu' ell desde allí veya quasi tot lo pis, y ell no podia ser vist á causa de la fosca en que estava. Dos dels séus fills més grandets tenian un plat á la má y acabavan son sopar; demunt d' una calaixera hi havia una verge de las Dolors, y al séu devant un llum qu' il-luminava la cambra, l' Agneta anava despullant son fill petit que tenia en la falda, als péus del llit, tot fentli dir:
«En aquesta sepultura 'm fico, etc., etc.,» que lo petit infant repetia ab son parlar gasullós, y sens' dir més que la meytat de las paraulas: quan lo hagué despullat lo ficá 'l llit, lo acotxá dolsament, y besantlo mil voltas, li digué:
—Ara un pare nostre á Sant Antoni perque guardi de mal al pare.
Lo Aleix respirá, tot era mentida, tot era enveja de las bonas prendas de l' esposa, ell entrá adins y la abrassá ab gran tendresa.
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/133
Aquesta pàgina ha estat validada.
