es de qui jo espero 'l perdó perque ton despreci es lo que 'm fa patir mes. En Pere Anton feu un moviment pera ficarse al estable, pero ella seguí ab forsa,—ja t' he dit que no 't demanava 'l teu amor, no 'l mereixo, pero vull ta estimació, vull que sápigas que no só indigne de trepitjar la casa dels meus pares.
—Pere Anton, quan tú te n' anares á segar, jo era la criatura mes ditxosa de la terra; las paraules que tú m' havias dit avans de anarten, acumulavan en mon cap un mon de ditxas, ilusions y esperansas. ¿Per qué no fou sempre aixis? Per mas desgracias vingueren forasters al poble; un d' ells, com ja t' haurán dit, ballá sempre ab mí, vingué tots los dias á casa, me digué paraulas d' amor; jo primer me 'n reya, després acabí per escoltarho ¿era que la vanitat y l' ergull s' havian apoderat de mí al veurem preferida á mas companyas? ¿era que, oblidantme de mon amor y de ma dolsa y senzilla ditxa, vaig somiar ab la ciutat y sas galas y ab lo luxo y riquesas que podia tenir la esposa de semblant senyor? Havia arrivat á creure que para tal me volia. Un cap al tart, tú feres ressonar la trompa per eixa vall; sens dupte pera anunciarme á mí ta arrivada; jo 'm vaig estremeixer ¿com havia de presentarme devant teu? qué 't respondria quan tú sabrias lo que jo havia fet en aqueix temps? trista y consirosa estava; quan ell vingué, tot seguit va endevinar la causa de ma tristesa.
—Vols eixirte de aquest pas?
—Y com? responguí jo.
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/15
Aquesta pàgina ha estat revisada.
