Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/16

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 —Mira, 'm digué, á Seva hi ha una rica familia amiga meva que dintre dos dias tornará á ciutat; ab la meva recomanació 't pendrán per criada, tu t' estarás ab ells, y jo 'l podré veure cada dia fins y á tant que 'ns casem.
 —Mes mon pare no ho voldrá.
 —Y per qué li has de dir al teu pare? quan despres ho sápiga, creu que se n' alegrará al veure á sa filla feta una senyora; ademés, que cap mal haurás comés estante al costat de eixas personas que son molt bonas y te ensenyarán de tot.
 La vanitat torná á apoderarse de mí, y la por de presentarme devant teu, junt ab las persuassivas paraulas d' ell, feren que de bon matí y avans tú no tornesses á casa, jo fugís ab ell pera anar á Seva. No pots figurarte la meva temorosa sorpresa quan vegí que lluny de agafar aquell camí n' empreniam un de tot oposat; no tardí gayre en coneixer l' engany de que era víctima, jo volia tornarmen á casa, mes ell m' agafá fortament y no'm deixá. Sens esperansa de que ningú 'm vingués á dar auxili per ser lluny de poblat, me posí á cridar ab totas mas forsas, y quan mes abandonada 'm creya de tothom, Deu vingué en ma ajuda; la partida del Grabat de Malla havia fet nit en aquell bosch, al sentir mos crits, los lladres s' aixecaren y 'ns prengueren á tots dos. No 't puch esplicar lo molt que 'm manxaren, pero jo prefería alló á trobarme sola ab aquell malvat: nos feren pendre via cap á Matagalls y, tal volta acompadits dels