Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/165

má á son fill, lo acostá fins al peu de la adormida Elisabeth, y aixecant l' altre má en vers lo cel.
 —Devant de Deu, digué, y per la memoria de nostres antepassats, jo 't faig sagrament que d' aquí á quinz' anys, dia per dia en que mon fill cumpleixi los vintitres esposará á ta filla aquí mateix en la mateixa capella ahont dormen nostres majors.
 Y Berenguer com si hagués entés lo que acabava de passar, estrenyé la má ab que son pare lo tenia agafat y alsantse de puntetas tant com pogué, clavá sos ulls en lo descolorit rostre de sa cosina; eixa, fos que sentís lo respir de son cosí demunt son rostre, fos que la veu forta de Robert al fer son sagrament l' hagués despertada, obrí los ulls, y al trobarse ab la mirada de Berenguer, y al veurer aquell rostre moreno tant prop del seu, llansá un crit y amagá sa róssa y rullada testa en los brassos de sa mare, plena d' esglay.
 Alguns mesos despres Archibald, que sempre havia tingut una salut malaltissa, baixá á la tomba deixant aquesta trista herencia á sa filla.
 Robert y son fill s' en havian entornat á continuar sa vida aventurera; seguint sempre á lo Duch de Normandia, foren de los que mes contribuhiren á sa fama y á engrandir lo territori dels Normands.
 En una d' aquestas batallas fou ahont trobá la mort lo primogénit dels Mur; son darrer mot, fou recomenar á son fill que cumplís lo sagrament fet á son germá. Heus aquí donchs lo per