prengué que passat algun temps se tornaria á recordar de sas antiguas costums, y fixá 'l dia en que ab batallons de vassalls y servidors séus partiria per la Santa guerra.
Arrivá aqueix dia, ja may lo sol se havia presentat mes brillant á il-luminar lo estandart dels Mur que dalt la torre del homenatje desplegava al vent; ja may la estrella dels antichs Comtes s'havia vist mes resplandent y plena de vida, estols de cepats y valents montanyesos armats de picas y llansas omplian los patis y salas baixas de la fortalesa, innombrable munió de cavallers y senyors capdals, havian vingut á juntarse ab la host de Berenguer, crits de joya y de entussiasme sortian de tot arreu, no semblava sino qu' era á una festa ahont se preparavan á anar aquells aplechs de valents: lo toch de las trompetas, lo renill dels cavalls y la remor de las llansas que ensajavan á brandar, junt ab las veus de soldats y cavallers, donavan una vida y animació que de segur no havia tingut may la antigua casa comtal.
Vingué la hora de la marxa. Elisabeth mes blanca y descolorida que may, pareixia que ni 's podia sostindre dreta, la brilló de sa mirada que en aqueixos dias, que com un curt somni de ditxa per ella havian passat, era joyesa y resplandent, y 'l carmí de que se havian cubert sos llavis fenla apareixer quasi bella, havia completament desaparescut: á la porta de la gran sala, allí mateix ahont quinse dias avans lo havia rebut sa tia, allí prenia comiat Berenguer de sa trista y desolada esposa: de segur, que sino per amor,
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/182
Aquesta pàgina ha estat revisada.
