Vés al contingut

Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/194

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Dessota d' aquesta, y en una altra llosa llegí aquesta altra:
Hic jacent fratres Robert et Archibald de Mur.
Lo jove capdill feu un moviment de sorpresa, é interrogá á Caterina ab la vista; eixa li feu senya de que «sí» y Berenguer, conmós de la bondat d' aquella dona, li besá la punta de son vestit; ella lo feu alsar y lo acompanyá mes avall ahont hi havia una tomba destapada, tots dos se estremiren, y un fort sanglot s' escapá del pit de la pobre mare, mes seguí endevant fins á trobar un' altra secreta porta que com la primera obrí, y com en la primera gemegaren també las rovelladas frontissas al veures atormentadas despres de tants anys. Caterina li doná 'l fanal.
—Ves,—li digué;—aqueix camí 't guiará molt lluny d' aquí; fuig, y fuig depressa, mon fill, y que Déu te protejesca.
Lo mirá un moment baixar per la estreta, perillosa y fosca rampa, y despres torná á tancar la porta.

  ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·

Berenguer s' en torná á la conquista del Sant Sepulcre ahont morí com valent, mes avans de anarsen, maná construhir dalt lo mont de Ilerda, y en lo mateix lloch ahont tenia son niu d' águila (com deya son pare), un Castell pels cavallers del Temple de qual órdre s' havian fet tots sos amichs.