Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/20

veneixerlas. Ara sols faltava la arrivada del amo; lo Pere Anton, no obstant, ja s' ho havia arreglat bé; fentli grans mostras d' amistat, se n' havia endut lo senyor cap á dintre de la casa, perque ningú veyés lo que quan arrivés lo amo passaria, y 'l feu anar á buscar per la noya.
Quan aquest arrivá, sens haver sisquera preguntat perque 'l demanavan, y á dintre 's trová ab lo senyor, s' hi rebaté ab furia tal, que 'l Pere Anton hi corregué desseguida ó sino allí mateix lo matava; foll, no volia escoltar rahons, mes lo Pere Anton li esplicá lo necessari que alló havia estat pera salvar la honra de sa filla que sens rahó anava por totas las bocas. Al pare prou li costava lo avenirs'hi, mes al últim hi consentí, empero sens dir una paraula li senyalá una cambra y 'l Pere Anton hi acompanyá al jove senyor, que d' allí ja no 's va moure.
L' endemá al matí, á l' hora de la aubada, quan tothom en los pobles forans s' alsa á comensar la feyna, lo Pere Anton era al de fora de la casa ab lo matxo que demunt del padrís anava acabantse la grana, y al qual guarnia ab la corresponent sella y galotxa; al cap d' una mica 's ficá á dins y eixí ab lo senyor; aquest enrahoná ab la gent que curiosejant havian arrivat fins á la porta: los hi esplicá, com la nit avans, la sorpresa de que havia sigut víctima per part dels lladres mentres s'estava passejant lo dematí en que va desapareixer; regraciá á tots los fadrins que havian anat á deslliurarlo, y haventse comiat de tothom, duhent al Pere Anton per mosso de peu, va empendrer camí cap al plá.