· · · · · · · · · · · · · · ·
Estavan per tocar la oració del mitjdia, y encara que no era dia de festa, sortia de la Iglesia de Tona una comitiva de gent tota endiumenjada. Entre 'ls homens, mes ben vestit y mes alegre que 'ls altres, hi anava nostre conegut lo Pere Anton, y tota ruborosa y callada, entre las donas, la Francisqueta.
Arrivaren á una petita casa rodejada de camps y d' arbres; á dintre de la casa no s' hi veyan grans cosas, mes hi habia tot son menester, endressat y net com una patena. La llar del foch llansava alegres flamas al costat de la marmita en que s' cohia la Col-llarga al cárrech de algunas vehinas, com pera donar la benvinguda y alegrar ab sa viva claror als que acabavan de arrivar.
Al mitj de la entrada la llarga y estreta taula de fusta blanca, ab sas corresponents banchs á cada cantó, estava cuberta per unas blancas y novas estovallas de llí, voltada de plats y culleras, y en mitj, los porrons plens fins á curull de vi blanch, y de vi negra. Lo goig se retratava en tots los semblants, y jamay lo mes opulent festí ha semblat mes bo y mes delicat, ni ha conseguit inspirar la franca alegría que aquest modestíssim pero abundant dinar donava á tots los allí reunits. Las campanas de la parroquia seguia encara tocant joyosament anunciant als vehins de Tona lo verificat casament.
Al arrivar á sa nova casa, la nuvia plegá cuidadosament lo gambeto de son pare y 'l de son
