Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/200

llochs que ella domina hagues passat; de segur que 'n sap á centas, perque ha vist transcorrer prou segles, prou generacions sucsehirse l' una á l' altre. Ell que domina 'l Montcada, prou hauria vist sos Barons, aquells que á Mallorca anaren com á braus y com á bons, y en sabrá de gestas que en son Castell han passat; ell sabrá també dels Comptes de nostra capdal ciutat á centas y á mils historias; haurá vist lo poderio y grandesa del antich monestir de Sant Cugat; se recordará encara del dragó de S. Llorens del Munt, de la antigua Egara, del renomnat Fray Garí, de la llántia del rey Moro que no 's podia encendre baix pena de entrarsen lo mon, y de segur, fentnos enternir lo cor, nos diria encara algunas notas de aquell antich virolay que sempre plens de fé han cantat los cors catalans.
Mes lo sol se 'n anava ja á la posta y ab prou greu lo miravam amagarse darrera 'ls núvols de grana y or que coronavan un alt turó: no hi hagué mes remey, la nit nos venia á sobre y tinguerem de emprendre via. Caminant, caminant, apresurarem lo pas pera que no' ns atrapés per aquells viaranys. Sobte, nos vareu fer parar: — escoltau — nos diguereu, y entre mitj la remor del fullatje mogut per l' oreig, distingirem clarament lo só del sach dels gemechs á quals acorts sens dubte ballarian las donzellas de Vallvidrera: lo qui no ho va veurer, no ho pot compendrer, nosaltres tots los que hi eram ho varem sentir dins nostres cors; prou ho deya la emoció de que estavam possehits y la quietut que regná al entorn nostre tota una estona; jo sentí mos