Era la nit de Nadal; grossas capas de gebre y neu cubrian ias verdas pradas y las copas dels castanyers y faigs: dalt d' un turó 's veya blanquejar l' antich campanar de Castanyet; y 'ls monts del Cor, anomenat aixís per tenir la forma de tal, y 'ls de Santa Bárbara mostravan per tots costats sas nevadas y alterosas testas. Las estrellas destacavan sa llum brillant y pura entre l' hermosíssim blau del cel que s' havia vestit ab son color mes bell pera festejar la conmemoració del naixement del fill de Déu. Derrera de cada una d' ellas semblava que s' hi estès amagat un rostre d' angelet que ab lo aleteig de sas abrillantadas alas las fes espurnejar, tot comunicantlos la joya de que s' omplenan en semblant dia cels y terras; y tol entonava un esplendent himne de gloria.
En las masías y casas de pagés se veya encara brillar per entre las clivellas de la porta la llum de la llar, á qual entorn la maynada donava cops al tió pera ferli traure cosas bonàs, mentres las mestressas de casa preparavan la clàs-
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/211
Aquesta pàgina ha estat revisada.
