Y efectivament, era tot tan bell! semblava que la terra contenta de veures habitada s' havia deixondit y tot treballant procurava engalanarse ab sas mes hermosas galas: la naturalesa tota semblava pendrehi part; lo sol brillava ab incomparable resplandor, graciossíssimas y majestuosas cascatas que 's trasformavan en rius, rebotian sa blanca espuma contra las espadadas rocas, que ab aquella frescor concriavan bellíssimas herbas marinas y nevadas flors de lliris d'aygua que causavan un efecte sorprenent: los arbres semblavan centenaris y per tot arreu se veyan prats cuberts de flors, y camps sembrats de verdura; de cants d' aucells, no cal dir si n' hi havia, puig com totas las demés cosas havian prosperat, de tal manera, que res mes se veya entre lo brancam dels arbres que la sua bellugadissa, omplintne lo espay ab sos festius y alegres cants.
En quan á las donzellas, en lloch de envellirse ni enmalaltirse per eixos treballs, estavan mes bonas, mes robustas, mes bellas y tendras cada dia; puig que gosavan d' aquell inefable benestar y d' aquella incomparable tranquilitat de la que sols gosan y que no mes coneixen las ánimas justas y puras.
Aixís fou que los prínceps restaren molt enamorats cadescun d' una de las agraciadas donzellas, per lo que ho declararen á la mes gran que semblava que era la que feya de mestressa.
Mes ella respongué:
—Ningú no 'ns mullerará que no haguém acabat lo palau ab nostre treball, que nostres gra-
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/260
Aquesta pàgina ha estat revisada.
