Bigas!.. veus aquí un nom que per molts será vulgar y poch poétich, mes que pera mi enclou un mon de poesía y de recorts: allí, allí está la casa ahont nasqueren y moriren los meus avis, allí tots los sitis que han nodrit mon cor de fé, d' encant y d' amor á las costums y á la llengua de ma terra, allí s' hi troba tot pera mí, allí 'm veig lliure y felís com la mes lliure, allí 'n veig de cel fins ahont puch allargar lo vol de la mirada. ¡Oh terra meva ben volguda! benhaja la tranquilitat ab que confortas á ma ánima, per mil pesars abatuda y atribulada, ab quin gust passaria jo en ton sol estimat lo que 'm resta de vida!
¡Com recordo aquells temps en que esperava ab tanta ánsia á que vingués la primavera per poderhi anar! l' alegria que tan sols al veure las pinedas y alzinars que 's trovan avans de arribarhi ja tenia; quin goig al travessar lo Tenes per ahont tantas de vegadas enjogassada nina habia passat, y quin pler mes dolcíssim al ovirar las blancas parets de ma estimada casa! no
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/265
Aquesta pàgina ha estat revisada.
