armant grossas batussas los uns desde dalt del turó ó plasseta, figurant la defensa d' un castell y 'ls altres desde baix volentlo assaltar. Sota d' aquest turó y en son bell mitx, de cara á la plassa, hi habia una fresca font, quals aigüas rajavan nit y dia ab suau y poética remor, al peu d' ella, los noys mes petitets jugavan á nóus, ab tota l' afició y alegría de sos tendres anys.
La cobla soná 'l ball plá, y Euria [1], la més hermosa de las fillas de Dos-rius, sortí á dançar ab son jove y bell espós. Euria era de cabells castanys, ulls blaus y melancólichs, estatura regular mès aviat primeta que grossa, y sa cara tiradeta tenia una expresiò de dolçesa y de bondat inesplicable; tots deyan qu' era la mateixa fasomía y la mateixa expressiò que la de la Verge que 's venerava á la Iglesia.
Mauri, son espós, era alt, moreno, de expressiô farrenya, fornit y valent, ell semblava la força y ella la tendre flor que cerca amparo prop del robust roure: tothom al véurels admirava sa joventut y hermosura, la tendre delicadesa d' ella, y l' aire ardit y brau d' ell. De quant en quant y mentres ballavan, Euria dirigia sos ulls envers lo cantó de la font, y 's detenian demunt d' un nin de quatre anys, que ab los demès jugava; llavoras brillabantli de joya y sos hermosos llavis s' obrian pera somriurer; desprès los alsava en vers son marit com dientli:—¡Miratel!—Eix, cada volta que aixó succehia dirigía tambè allí sas miradas, y al passar desde
- ↑ Abreviatiu de Eularia.
