'l cap del nin de rossos y caragolats cabells, al rostre de sa esposa, sa cara ferrenya 's cubria d' una expressiò de tendresa que may s' hauria endevinat en ella, y sa mirada 's dulcificava d' una manera extraordinaria.
Al bó de la dança, y quan mès alegre estava tothom, s' oigué de sobte lo renill de caballs, lo clapit de gossos; y cridant ab totas sas forsas, atravessá la plassa lo Caballer del Mont-negre, seguit de tota sa quadrilla de cassadors y servents. Parárense las balladas, y ab un xich mès no quedan xafats per lo ímpetu dels cavalls tots los balladors: tots aquells rostres un moment avans tan alegres y animats, quedaren tristos y pensatius; y es que sempre que lo Caballer del Mont-negre apareixia per algun lloch era senyal d' alguna desgracia.
Vivia lo cavaller en lo alt del mont d' Alfar, y tocant al Mont-negre, per qual motiu, y per estar sempre en ell y anar vestit de negre, se li donava 'l nom de la ferèstega montanya. Vivia sols dels robos que cometia; desde la mès alta punta del Montseny mès avall de la marina, tots los pobles recordavan ab horror lo sèu nom; pues dominant lo Vallés, la marina, quasi tota la provincia de Girona y los estrebs del Montseny, tot lo d' ells se feya sèu. Si trovava un pastor, res se li endonava de tenirlo de matar, mentres ell poguès apoderarse de son remat; boscos, vinyas, camps de vianda, tot lo que á ell li plavia s' emportava; aixís es que 'l millor ví, la millor cassa y las millors viandas trobavantse sempre en sa taula, que la compartia ab
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/30
Aquesta pàgina ha estat revisada.
