Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/31

los companys que ab ell vivian y l' ajudavan en las sèvas empresas: com lo mont era casi inaccesible, á no ser per los que hi estavan molt esversats, y com la casa era un verdader castell, molts eran los que, havent volgut atacar al que tan mal feya, havian caigut á las sèvas mans y pagat ab la vida lo sèu ardiment; ningú, donchs, se gosava atansar á aquella cova de llops, com ne deyan, ni s' atrevian á deturar lo pas del caballer ni de sos companys y servents, quan per algun lloch passavan; deyan si tenia pacte ab lo dimoni y si en sa casa hi tenian juntas las bruixas que sas empresas protegian. Era un home que res respectava, y desgraciada la que en mans d' ell queya, puig que may mès d' ella res se sabia.
Com havém dit, lo cavaller travessá la plassa seguit de sos amichs y servents, quan mès alegre y viva era la dança, deixant la tristesa en tots los cors; no habia fet mès que travesarla, y encara depressa com una exalaciò, mes ab aquest instant solament, ne tinguè prou pera ovirar á la hermosa Euria, y dirigirli una mirada de perversas intencions: tothom se 'n atalayá, ella s' arrimá á son espós plena d' esglay, y ell estrenyè contra son pit aquella tendra flor que venia á sos brasos á cercar amparo, mentres sos ulls brillaren ab expresiò amenassadora dirigintse vers lo carrer en que acabava de desapareixer la comitiva del aborrit y temut cavaller.
La música torná á tocar, mes la alegría babia fugit de tots los rostres, y la nit s' anava atan-