sant fosca y trista com los cors dels habitans de Dos-rius.
Estona feya que la llum del dia s' havia amagat completament; lo cel estava cuvert de grossos y negres núvols, y 'l vent, vinclant los arbres d' açi d' allá, feya tèmer una gran tempestat; los vehins de Dos-rius havian anat tancant sas portas y finestras, y sols de tant en tant se veya la llum de dins alguna casa, en la que alguna persona curiosa obria la finestra pera veure lo temps que feya, tornantla á tancar tot desseguida perque lo vent no li apaguès la llum: sols la porta d' una casa estava overta encara, y sense fer cas del vent huracanat ni de las gotas que comensavan á caure, una dona estava defora del portal, impacient y concirosa, era Euria. Maurí habia anat á compras á un poble vehí, y feya molt temps que devia estar de tornada; sa esposa, sens saber de qué, estava temorosa, y l' esperava plena de ansietat. Sobte sentí los passos d' un cavall que venia pèl carrer de baix, ó de aquell que al sèu peu junta los dos rius; precisament d' aquell cantò devia venir son marit.
Euria doná correns dos ó tres passos cap avall de la plassa per anarlo á rebre, mes de prompte, un gros tremoló s' ampará d' ella y correguè envers sa casa; lo pas del caball, no era lo pas pesat y cansonè del sèu, sino lo trot d' un cavall avesat á corre molt y á fer poca fatiga pèls camps. Euria entrá á casa seva y agafá una de las mitjas portas pera tancarla, mes en aquell
