instant sentís agafada y enlayre montada damunt del briòs corcer, y en brassos del terrible cavaller del Mont-negre. Euria, que á la claror d' un llamp havia vist lo sèu rostre, fèu esforsos sobrehumans pera lliurarse d' ell, mes fou en va, lo corcer arrencá un galop pèl carrer de dalt y se 'n pujá pèl dret de la montanya, en tant que la desventurada esposa cridava ab desesperada veu:
—¡Maurí... Maurí!
En lo mateix instant en que ella y son raptor sortian de la plassa per un costat, lo espós de Euria arrivava per l' altre; entre 'l remor dels arbres y del vent, li semblá sentir la veu d' ella que 'l cridava, corregué á casa séva; la porta estava oberta y deserta la casa, á no ser lo petit fillet que tenian, que tranquilament dormia en son llit. Maurí ho comprenguè tot y sortint defora, cridá foll y desesperat:
—¡Euria... Euria!
Dos ó tres vehins sortiren de sas casas al oir tals crits, y veyentlo á ell ab aquell desespero, procuraren calmarlo, mes era en vá; agafá sa destral, y sens dir res á ningú, embestí pèl dret de la montanya per lo camí d' Alfar: sos vehins lo seguiren.—Eix home,—digueren, se ficará á la boca del lleó que 'l devorará; es menester impedirho, puig qu' es impossible salvar á Euria.
Lo vent xiulava d' una manera horrorosa, semblava que volgués arrencar de soca y arrel als mes corpulents arbres, los llamps se succehian los uns als altres sens parar, y lo tró re-
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/33
Aquesta pàgina ha estat revisada.
