trunyia per valls y serras ab estrepitosa veu, la pluja anava cayent ab força y la nit era tan fosca, que á dos passas de distancia no 's veya res: y, no obstant, Maurí anava corren amunt... amunt... sens may parar, prenent per las dresseras per ahont lo cavall del mal cavaller no podia passar, pera veure de guanyarli la devantera, y escoltant de tan en tan si podia distingir la veu de la seva esposa, que seguidament cridava ab desespero:
—¡Maurí!... ¡Maurí!...
Cada volta qu' ell la sentia, ó que la claror d' algun llamp li deixava véurerla montada damunt d' aquell desbocat cavall negre, ell, frenètich, alsava sos brassos com pera ferli senyas, y cridant ab totas sas forças, deya:
—¡Euria!... ¡Euria meva... ja vinch!
Molta estona durá aqueixa desalentada carrera; sos companys, no pogueren seguirlo y se 'n tornaren al poble, mes á ell pareixia que una força sobrenatural l'animava, corria per aquells ferestechs boscos en que á cada pas anava á perill d' estimbarse per algun xaragall ó singlera, sense parar.
Euria seguia cridantlo, y 'l ressó li trametia son nom pronunciat per ella, y donantli nou valor, lo guiava per lo camí que 'l cavaller seguia.
Lo mal cavaller soná son corn de cassa fent extremir los boscos en mitj de la tempestat.
—¡Ira de Deu!—cridá Maurí perduda enterament la testa y sentintse aprop de sa esposa.
Lo cavaller, esperonant á son corcer y demanant aussili ab son corn de cassa, pega una em-
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/34
Aquesta pàgina ha estat revisada.
