bestida furiosa, y Maurí, llensantse cap allí, s' hi tirá ab tal delit, que sobte, faltantli terra, caigué en una pregonda sima; allò 'l va perdre. Be va sortirne ab prou trevalls y fatigas, mes ja era tart; lo cavaller li guanyá l' avens y ja ni sisquera 'l sentí mes; sols li paregué sentir ja molt llunyana una veu trista y desfallescuda que 'l cridava:
—¡Maurí!...
Despres la tempestat fou l' únich ressó que va guiarlo. Era la última vegada que sentia la veu de sa esposa.
Quan lo cavaller arrivá al peu de sa guarida, als tochs de son corn de cassa s' alsá lo pont llevadís, y alguns de sos servidors sortiren á veurer si 'ls necessitava: quasi totas las habitacions d' aquella casa estavan il-luminadas, y 's coneixia per los crits y soroll dels gots al dringarne, que la disbauxa estava á lo millor; al instant en qu' ell fou dins, se torná á baixar lo pont, y en Maurí pogué arrivar á veurer desapareixer per sempre mes á sa estimada: desespero com tingué no pot contarse, mes en aquell instant ressoná un tró horrorós, y un llamp entrant per la finestra de la sala ahont, entre mitj de tota mena de riquesas, estavan bebent los mals cavallers, feu d' aquella casa una foguera inmensa, que al fondre las amarras, torná á deixar caure lo pont llevadís. Maurí's llensá en mitj del foch buscant á Euria, mes quan hi arrivá, ja las flamas havian consumit la sala aquella en que entraren á sa esposa pera que la veyessen
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/35
Aquesta pàgina ha estat revisada.
