Vés al contingut

Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/36

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

los companys del cavaller; y sols trová runas y trossos de cadavres carbonisats.

  ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·

Tots los vehins d'Alfar tancan las portas y finestras de sas casas totas las nits que fa tempestat, donchs en aytals casos s' ohuen encara lo corn de cassa del cavaller del Mont-negre, y lo trot de son corcer, aixís com també la veu d' Euria que va cridant:
—¡Maurí!... ¡Maurí!...

  ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·

Dels enderrochs d' aquella casa, en que hi havia mil preciositats de diferents estils, s' edificá un monestir: ara en l' actualitat hi ha una ermita dedicada á la Mare de Deu del Corredó; jo hi vaig passar no hi ha gayres dias, y encara vaig poder veure una pilastra jónica en peu, y duas mes á terra de diferent estil, ab tot y que pertanyian á l' arquitectura grega; no sé si eran despullas del convent ó de la casa malehida. Mes es lo cert que hi ha gran devoció y tothom la aclama sempre perque 'ls lliuri del fatídichs sons y de l' ánima del cavaller condemnat.