Qui no ha vist may algun d' aquestos hermosos pobles de la costa, alguna de aquestas blancas colometas llensadas per las onas al peu y entremitj d' enlayradas y feréstegas rocas?
Totas las tardas quan lo sol deixant un rastre de llum sobre lo inmens llit blau de la mar dirigia sa esfera de foch envers l' occident Eudalda y Robert, perdentse sos petits y descalsos peus entre la arena, s' acostavan poch á poch fins á los mateixos llochs ahont batian las onas, cullint petxinas, estrellas de mar, caragols y totas las altres cosas que las onadas depositan en la platja.
Lo devantal de Eudalda era al cap d' un xich tan ple de totas ellas, que moltas voltas se li esquinsava. Quan tan bon aplech ne tenian era de veurer la joya que en sos rostres se pintava: moltas vegadas, tant distrets estavan en son trevall que no s' adonavan de la vinguda de una grossa ona que adelantantse mes que las altres los cubria deixantlos mes molls que peixos, ab
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/37
Aquesta pàgina ha estat revisada.
