GUILLEM BERENGUER
COMTE D' AUSONA.
I.
Un dels hermosos matins que en lo mes d' Abril enfestan nostra hermosa y beuhaurada terra, sortia de la comtal ciutat un jove cavaller, de aguerrit continent y rostre espressiu y franch; un cert ayre de despit y de tristesa 's llegia en sa cara, y en las arrugas de son front lo cavilós que estava.
Caminava nostre cavaller á la ventura sens fer gens ni mica de cas de las galanas catifas de esmeragda que á tot vol se estenian, ni de las enlayradas montanyas á qui lo sol enviava ab son primer raig, son puríssim bes de amor, sa primera caricia. Relliscaven á sos peus los regalins d' argent anant á donar mes vida y juventut á las ben conresadas terras; lo Besós ab sas ayguas rondinadoras corria avall, avall cap á la mar, com lo fill que no veu l' hora de juntarse ab sa mare, refrescant las gemadas vernedas que al seu costat ufanosas creixían. Mes ell gens de cas ne feya, ¿com era possible que en cor no gastat encara, que 'l baf del vici no havia pogut entelar, jove com era no esbategués
