Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/295

de l' altre cascata ó torrent que saltant també de unas espadadas rocas, no baixava per avall com la primera, sino que 's tirava de rebot un bon tros per enllá, com si no poguent tenir la maguitut y majestat de aquella, volgués guanyarla en agilitat. De sobte lo toch de una campana li portá lo recort de Deu, criador de totas aqueixas magnificencias, y agenollantse, la testa descoberta, resá la oració del Angelus, ab tot lo fervor de un cor purament cristiá.
Mes lo só d'aquella campana ¿d' ahont venia? Mirant ben bé per tot lo voltant s' adoná de la segona cascata, dessota la qual li aparegué entreveure unas arcadas dominadas per lo campanar, d' hont eixian aquellas sonoras vibracions, que 'l bruyt de las cascatas esmortia.
Caminant ab tot lo dalit que son cor li donava, aná atansantshi fins que ja al esser ben á la vora y ab tot y la poca claror del foscant, ovirá un monestir bastit en lo replá de una altíssima roca que unia las duas montanyas, y que buyda per dessota, semblava que á lo millor s' hagués de deixar caure daltabaix del insondable abim. Era lo retiro mes agrest y solitari, mes bell y poétich ensemps, que may hagués pogut ni tan sisquera somniarne.
Deu l' havia dut á aqueix lloch; en aquella solilut, donchs, trobaria la pau del cor y la tranquilitat de l' ánima que tan desitjava.
Se 'n hi aná, trucá á la baixa porta del convent, que semblava hagués de esser soterrat é cada instant per las altíssimas penyes que li servian de parets y que demunt d' ells' incli-