De tant en tant dava un suspir de satisfacció y contento de lo que havia fet, y ab sas mans s' agafava los pellingos de sa roba y aixugavas la suor que li amarava la cara. Al véurela á la rojenca llum d' aquella destructora foguera, qualsevol l'hauria presa per una de las terribles Euménides vinguda al mon pera aterrorisar als homes.
Quasi ningú passava per allí, los vehins estavan tancats dins de sas casas y la quietut del carrer era sols interrompuda per lo cruixir dels trossos de edificis que de tant en tant se desplomavan y per lo clach, clach dels sochs de aquella dona.
Sobte, eixa se feu un pas enrera, brillaren sos ulls ab feréstega joya, fixos en un bulto negre que poch á poch y arrambat á la paret s' anava arrossegant, arrossegant com volent guanyar la cantonada de mes aprop; per son pas se coneixia que estava ferit y afadigat, quasi no podia tornar lo alé ab tot y lo poch que caminava.
La dona tirá enrera sos cabells y per un moment contemplá á sa víctima ab lo mateix plaher que la famolenca fera esguarda la presa que te ja segura; despres, fent un crit salvatje é imitant lo salt de la pantera, se li tirá á sobre llensant per sa boca blasfemias impías y paraulas las mes obscenas.
Lo frare llensá un llestimós sospir y ella, folla ab son triunfo, lo arrossegá un tros carrer avall xisclant com una boja mentres á cops de peus y mans per tot arreu anava ferintlo. Després
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/313
Aquesta pàgina ha estat revisada.
