sens trovar cassa ninguna Arnold y sos hostes baixavan per lo alzinar que costeja 'l torrent, tornantse'n desalenats á casa, s' alsá á sos peus á l' hora menos pensada una hermosa cerva blanca. Tots los corns ressonaren, tots los cans llensárense com llamps darrera d' ella, y 'ls cavallers omplint lo bosch ab sos hurras clavaren los esperons ab forsa á sos corcers: la cerva, com coneixent que de sa lleugeresa dependia la seva vida, semblava que no toqués de peus en terra: las satjetas la atravessaren de tot arreu; mes ella per aixó anava corrent sempre sens may parar; afadigada, acorralada per tots costats y ferida, encara 'ls desaparegué dels ulls moltas vegadas y sols pel rastre de sanch la trobavan. Arnold era 'l que mes empenyo tenia en perseguiria: la cerva comensá á devallar per lo jas del torrent, y aquell s' hi llensá impetuós; la torrentera era tan trencada y perillosa que era impossible pogués baixarhi lo corcer; mes Arnold tal era lo seu dalit, boig y cech l' esperonava á cada instant fins al punt de no adonarse del perill en que 's posava.
Prop del lloch ahont anavan devallant cerva y cassador, y en mitj del torrent s'aixecava una inmensa roca que per un ramal de pedra se juntava ab la margenada del alzinar; per un forat ó esquerda d'aqueixa roca y en lloch que venia á escaure al mitj d' ella, hi sortia un doll d' aygua, lo que causava molta d' estranyesa á la gent del terme, puig no podian atinar d' hont surtia, ja que lo ramal que's juntava ab lo alzinar estava enlayre y no podia ser que per allí
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/325
Aquesta pàgina ha estat revisada.
