Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/326

passés l' aygua, á mes que ho havian examinat molt y res havian trovat que ho indiqués, ja que tampoch podia anarhi per terra, puig que bonas escavassions havian fet sens que res los donés llum pera trobarla ni poguessen entendre com podia sortir aygua d' una clivella d'aquella grandíssima roca ala que ni las mes grosses torrentadas havian pogut may somoure; per lo tant no podia ser sino una cosa sobrenatural, y venint de sota terra no creyan que pogués ser cosa molt bona.
Una hermosa y gentil donzella filla de un matrimoni que vivia á la última de las quatre casetas del devant del sot de Sani Celoni, estava aquell día herbejant pels borrechs de casa seva prop de la roca, quan aparegué la cerva perseguida ab lo cavaller darrera. Era ella de rostre tan agraciat que tots los fadrins d' aquellas encontradas venian á enamorarla, no sols los del pla, sino que també los de dalt de Berti, travessant los torrents y perillosas graus que s' obren camí pe 'l single esposant mes d' un cop sa vida, y espahordint las águilas que per sos caus nihan.
La cerva corrent desalenada d'un bot aná á parar demunt la roca y desde allá, ab una agilitat assombrosa saltá al torrent. Arnold sempre esperonant á son cavall se trová tombé dalt de la roca y, sens veure lo impossible que li era al noble corcer fer com la cerva, li clavá los esperons fins á ferli rajar sanch, pus lo tenia foll la agilitat d' aquella cerva. Lo cavall renillant de dolor s' encabritá y feu lo salt perillós: la donze-