la robarem, de aquí á tres dias ja la tindrem en mon casal de Rocafort, y allí farem la cassera que teniam projectada fer aquí, ¿puch contar ab vosaltres?
Un crit unánim d' aprobació, fou la resposta.
Tres jorns després d' aquell en que havia mort lo joglar en los grans patis de la Torre tot s' aparellava pera la partida; los cans, los cavalls, tot estava á punt. Era ja mitja nit, tot restava quiet y callat en lo poble, sols de tant en tant lo gall d'alguna Masía avisava que ja era la alta hora de la nit, las estrellas tremolosas feyan brillar sos raigs de llum sobre la terra, y 'l vol del mussol quan anava d' un arbre al altre, era la única cosa que dava senyal de vida, fent tremolar als ancellets que s' amagaven al fons de sos nius. En aquella hora solitaria, y al primer cant del gall que se sentí, una comitiva de cavallers seguits de sos patjes y sos cans, travessá lo estret camí que va desde la Torre al capdemunt del Sot de San Celoni y 's dirigí vers un call que 's troba á la part de ponent del mateix; mes avans d' entrarhi, tres dels de la comitiva se separaren dels altres; l' un d'ells anava á devant, los altres dos lo seguian á poca distancia. Quan foren devant las quatre casetas y al peu dels pins del Sot, descavalcaren, hi lligaren los corcers y callats y poch á poch se dirigiren vers la última de las quatre casetas: llavoras los dos que anavan darrera passaren de-
