Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/365

—Ves, y que Deu sia ab tu.
Eixas paraulas semblavan que la acabessen de abatre.
Poch després de la mort d' en Torrellas se digué que havia mort l' ermitá del Mont de las Batallas, mes en lloch se trová son cos; ,molts deyan si 'ls ángels l' havian enterrat. La ermita seguí desde llavoras enterament tancada, y cap petjada humana tocá las herbas y molsas que en las espessedats del bosch creixian.
Una partida de lladres que ningú sabia ahont tenian lo lloriguer, era ja de molt temps lo terror de la comarca. Lo poble de La Roca y 'l de Santa Agnés eran los que més rebian de aqueixos desanimats. Encara clar, totas las masías tancavan y barravan sas portas, mes ab tot y aixó, avuy una, demá una altra, totas tenian de pagar son tribut als cruels saquejadors, que no s' acontentavan de robar, sino que moltas vegadas assessinavan als que 'ls hi feyan la mes petita resistencia. Los viandants prou s' encomanavan als tres Reys guardadors de lladres, mes quasi sempre tornavan á casa seva ab las butxacas buidas. Lo capitá de la partida era conegut ab lo nom de Testa-fort á causa dels cops de massa que, segons deyan, havia rebut al cap, de alguna de sas victímas, no logrant may ferlo ni tant sols bellugar.
Contávanse d'ell proesas inaudites y tothom s' admirava de la forsa y coratje sobrenatural de que estava dotat, per lo qual era no solsament temut sino mirat ab supersticios terror. En quant á sa figura, corrian distints parers;