prou feynas coneixia, portantlos per tota riquesa, un tresor de historias que havia arreplegat en sos viatjes.
Aixís fou, com Robert era pobre, y s'havia de guanyar la vida pescant: molt trevallava per veurer si podria estalviar alguna cosa á fí de comprar unas arrecadas per sa hermosa enamorada: mes res li eixia; intrépit com cap altre no temia al mar per enmaranyat que estés. Qui l' hagués vist dret á la proa de sa barqueta, combatuda per las encrespadas onas, ab sos ulls de foch en los que 's reflectía sa gran serenitat, ab sos cabells negres y caragolats adornant son front amorenit, nua de genolls en avall sa fornida cama, l' hauria pres per un d' aquells deus marins als que adorá la Grecia.
Ella graciosament vestida y pentinada, passava 'l dia sentada á la porta de sa casa ab son polit coixinet á la falda y fent ballar entre sos dits los xarraires boixets que anavan formant una ampla y bella blonda, qual producte destinava pera comprar sas robas de nuvia. Sentada allí veya passar á en Robert cada volta que aquest anava ó venia de la platja: á voltas lo vell marí tot fumant en sa pipa de ámbar, única cosa que havia salvat de sa fortuna, anava á ferli una estona de companyía y li contava alguna de las sevas aventuras: quan aixó succehia, s' omplia la casa de Eudalda de gent, petits y grans, ansiosos de saber las mil vicissituts que 's passan en los mars llunyans.
Una tarde estava lo vell marí, llensant bocanadas de fum de sa inseparable pipa, al costat
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/39
Aparença
Aquesta pàgina ha estat revisada.