Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/40

de Eudalda y rodejat, com he dit, de una pila de gent, als qui contava la historia de lo primer viatje que feu en las regions antárticas; era tant maravellós lo que 'ls deya que tothom l' escoltava casi sens alenar.
—Nos trobarem, deya ell seguint sa relació, devant d' una inmensitat de montanyas de gel, que sobrenadavan demunt de l' aigua ó eran arrossegadas per ellas á una gran distancia dels llochs ahont s' havian format.
A aquestas montanyas los donan lo nom de icebergs, y tenen las formas mes estranyas y fantásticas que vos podeu imaginar: á voltas semblan grans palaus, á voltas altíssims campanars, pilastras, arcadas, torres, pedras inmensas delicadament filadas ó esculturadas com las de las góticas fatxadas: tots aquestos caramells de glas de una puresa tan inmaculada, que ni la mes petita volva de pols ha tocat may desde 'l dia de la creació, presentan als ulls del navegant, los mes variats y vius colors; sas rocas son formadas de pedras preciosas que brillan com diamants ó vos fan veure los colors del safir ó la esmeragda; vos dich que may vos formariau una idea de la varietat y boniquesa de sos colors: tant de dia com de nit llensan una resplandor que no vos puch esplicar, á voltas sembla plata brunyida, á voltas llensa 'ls colors de l'arch de sant Martí.
Hi havia unas grans arcadas de aquestos colors sota las que nos ficarem, pero prompte 'n tinguerem de sortir, puig baixavan á unas grans covas per las quals se introduhia l' aigua del