Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/41

mar, sobre las que estavan edificadas, y pujant amunt com una bufera, feyan un soroll semblant de una forta tronada; una munió d' aucells, los que no entenguerem ahont podian tenir la posada, entravan y sortian d' aquells fondos llensant crits estranys; nos pareixia trobarnos en las ruinas d' algun vell castell ó d' algun arruinat convent: las embestidas de las onas se estrellavan contra 'l nostre barco y 'ls ressons de las nostras veus eran tramesos per aquellas fortas y sólidas murallas d' inmensa blancura. Es imposible que vos pogueu fer cárrech d' aquell estrany y maravellós conjunt; figureus una ciutat arrunada ab palaus d' alabastre de totas formas y de totas menas, pilans grossíssims, edificis que forman carrers que crusan per diferents cantons; y ab prou feynas si os ne podeu formar una idea exacta. A mí m' impresioná en gran manera causantme al mateix temps temensa veyent que sols Deu era capás de dirigir la nostra nau en mitj d' aquellas flotants montanyas, sens que 's fessin á micas: molts son los que en ells s' hi estrellan.
 Lo calor del sol, la maror que aixeca y trenca los icebergs ab espantós estrépit, los trossos de glas que 's desprenen de las parts inferiors, y poden, pujant amunt, foradar lo casco de la embarcació, las rápidas corrents que tot seguit se forman pel seu vol, las onadas que tot ho fan anar d' açí d' allá, y l' aigua salada que ho corromp y acaba pera ferlo despendrer dels seus agegantats fragments; veuse aquí los inmensos perills á que 'ns trobavam esposats entre aquells