Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/107

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


gran gloria! » E langel li respos, e dix: « En aquesta gloria no merexen dentrar sino uergens, qui lur cors saberen guardar e defendre de mal delit e de maluat tocament de carn o carnal. Mas tu no uolguist cr[e]ure ni obeyr a les paraules de les Santes Escriptures, e per amor dasso no pots assi romanir: torna donques al teu cors *[f. 114] don eres exida, e estudiat fort de les coses que dabans fasies, e nostre conseyl ni nostra aiuda no falira a tu, ans auras nostre conseyl e nostre aiuda personalment e feelment. » E con langel ac dit asso, lanima fo tornada al cors; e axi con elas cuydaue uiure leugerament, axi con sulia elas senti molt fort caregada per lo feyx e per la pesura del cors; empero sens tot empatxament e sens tot embargament en aquel temps e en aquel punt parlaue ab langel el cel, e sentias en terra uestida del cors.

 En apres aquel cors comensa a obrir, quaix debil*Acabament e despoderat, sos uuyls corporals, e comensa a suspirar meyns que no parlaua; e reguarda los clerges qui [e]stauen entorn del cors per sebu[l]ir aquel cors que tant au*[b.] ien esperat; e puix el rebe lo cors de nostre Senyor; e mana que en tots sos uestimens dels quals pux usa fo[s] posat lo senyal de la creu. En apres ela recompta totes aquestes coses que auia uistes ne soffertes, e amonestaue tot home uiure honestament ab gran deuocio e ab gran e[di]fficacio, els preycaue la paraula de Deu de la qual dabans el no solia parlar nin uolia hoyr parlar. Mas nos no podem resemblar ni amar aytal uida con el puxes porta; mas empero aquestes coses a profit diligens e dohens nos estudiam descriure, e pregem ab pregera humil e deuota e ab la diuinal