Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/106

assaber: en Celesti, archabisbe en Archinarchi; e sent Malechias qui era estat bisbe apres el en aquel matex bisbat, e era estat legat de Roma el temps de Innocent papa, e tot so que auia pogut auer auia donat a santes esgleyes e a pobres, e encara mes auia bastits .l. e .iiij. monestirs entre monges e canonges e altres homens sants, e a tots auia prouehits en lurs necessitats. Encara hi uiu en Erestia, bisbe de Leo, qui era estat home de marauelosa *[c.] continencia e gran amador de pobrea, de uolentat. Encara uiu altre bisbe, qui auia estat baro molt simple e atrempat, resplandent sobre altres en saui[e]a e en castedat. Aquests .iiij. bisbes hi conech; encara hi uiu .j.ª cadira maraueylosament ornada, en la qual negu no cesia; e con el uee aquesta cadira, el demana e dix: « ¿Da qui es aquesta cadira ni per que uaga? » E sent Melexias li respos, dient: « Aquesta cadira es dun de nostres frares qui encara no es passat ni exit daquest segle, mas con el sera passat el siura en aquesta cadira. »

XXVI. L'ànima de Gaudal retorna a son cos. E con aquesta anima se fo molt alegrada e delita[da] en totes aquestes coses que ueya, aqui li retorna a aparech langel de nostre Senyor, qui estec denant ela e comensali a parlar blanament e dousa, *[d.] dient: « ¿As uistes totes aquestes coses? » E lanima li respos, dient: « Senyer: precte quem leixes assi estar. » Langel li dix: « Tu deus tornar en lo teu cors, e totes aquestes coses que as uistes ab gran memoria retenir e recomptar a utilitat e a profit de moltes. » E lanima li respos ploran, e dix: « Senyer: per que yo mesquina fiu tans de mals que encara coue a tornar el cors e desemparar tan