[f. 102 v. del Ms. del Vallès]
N .j.ª prouincia qui es apelade *I. La historia de Tuglat Irbenia era j. caualer qui auia nom Tuglat, lo qual
era joue e masip de bon tal,
e galart de persona, e de
gran linatje e ab riquesa; lo
qual auia pocha cura de res
qui fos be ne profit de la
sua anima, car la sua jouentut e la sua balesa e el seu linatje lo faya axorar;
axi que, per sa folia, tot son temps despenia en
uanitats e en folias daquest mon, e largejaue e despenia son temps malament, e no auia cura ne ancia
ne pler de Deu, ne de fer ne de dir nagunes coses
qui a Deu tornasen a pler ne a profit de la sua
anima. Molt greu cosa li era hoyr mises ne sermons,
ne la paraule de Deu ne [a] patern ostres ne altres
hobres el dir no podia, e donaue poques almoynes
per amar de Deu. Aquest caualer ten peccador
uolch Deus que per se pietat que per dar aximple a
[nos] uaes e hoys [...]*[f. 103] moltas cosas que recontas a
nos, per les quals tots prenguesen auinentesa de fer
be. Sapiats que aquest caualer jac mor per .iij. dies:
entre aquels .iij. dies la sua anima fo portade per
lo sant angel de Deu per molts logas, hon uiu e
soferi moltes me[pe]nes, les quals per horda hoyrets.
Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/109
Aquesta pàgina ha estat revisada.
[ Versió C. ]
HISTORIA DE TUGLAT
