obre as usat; mas fe tu gracias a Deu qui, per sa
gran pietat, ten uolra deliurar; e gardaten be, con
seras tornade al cos, que no façes ne diges, per
aquestes penes so*[f. 108 v]fires ne majos. » Despuys dix langel a la anima: « Anem mes auant, que longe
carrera auem a seguir. »
E axi com els anauen, atrobaren .j.ª muntaya *V. Dels falsaris
molt alte e gran e de gran paor, car aqui auia molt
estraya carrera e male de .j.ª part; e de la altra part
auia j.ª ual pregon, don axia molt saluatje pudor, e
de la altra part auia molt gran multitut de neu
e gran gelade, ab gran uent pluyg qui segaue com
a reor. E tota la muntaye era aytal de la .j.ª part
com de laltra. La carrera era plena de diables, qui
estauen aparalats de animes aturmentar; los quals
tenien forques e ganxos de fere molt aguts, e altres
aparelamens ab que los enpeyien al foch; apres
gitauen les del foch e gitauen los en la neu glasade,
e axi les mesquines de animes uan de mal en piyor,
e de pena en pena, e de turment en turment. E
aquela hora matexa dix la anima a langel: « Ay,[f. 109] senyor ¿e que sera de mi? ¿com pore estorcre
daquest peril, que si mal ha .j.ª part, piyor del
altre? » Respos li langel : « Not temes; pensem de
seguir. »
Exiren .j. poch hauant e comensaren aualar .j.ª *VI. Dels ergulloses
ual molt pregon e tenebrosa mas fos hom uoure no
podia, tant auia desmesurats fos; e auia gran brogit
dins, e desus aquela ual la terra tremolaue per rao
de .j. gran foch qui aqui curia, del qual axi gran
fum e gran pudor; e aqui auia molt grans ueus, e
Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/115
Aquesta pàgina ha estat revisada.
