grans udalamens, e grans crits quey menauen grans dolos; e aço eren animes qui dins stauen enpresonades, e soferien moltes cruels e aspres penes; e .j.ª taula estaue posade en loch de pont, de la .j.ª riba de la ual entro en laltre, la qual auia de lo[n]ch .M. pases e .j. palm danple; per la qual taula nagu pasar no podia, que en la ual no caygues, si donchs no era estat de fort pura e neta uida. E la anima, esguardant e merauelant daquela cosa, uae [f. 109 v] aqui pasat[-r] de animes mes que no a al cami de sent Jacme romeus, ho en j. gran formiguer formigues; e totes quantes hi uanien queien daual soptosament, si, que en menys de .j.ª aue Maria a dir be .M. miles de animes foren caygudes dintre, sens nul retiniment. E apres uas uanir .j. palagri, uel e feble, e molt mal enescat, ab los peus tots criualats, ab sola .j.ª esclauina uela pelosa, ab .j. ram de palma en la ma en ques sostenie a gran dolor, renquejant; e molt ardidament e alegra el comensa a muntar sobre la dita ual, en poca dora el fo pasat molt segurament. E cant la anima uae aquel pont ten forts e ten perilos, dix a langel: « Ay, mesquil jo, peccador, com estorcre daquest pont tan estran e ten flach que no caie lajus ab los altres? » Respos langel: « No ages por, que daquesta pena deliurat seras *[f. 110] que non auras mal.» E ten tost pres la per la ma, e pasala molt segurament. E con la anima fo estortra del peril, dix a langel: « Prech te, senyor, quem digues daquestes animes qui han ten dura pena. » Respos langel: « Aquest loch ten pregon e ten escur es donat als ergulosos, qui uiuen desordonadament e superbiosa, axi com los diables comensauen en Paradis, per que caygeren per aytal pregon en abis com tu ueus; e quantes lur uia tenen ne tarden, iran ab els ensemps, e encara
