Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/117

tots los jugados e los ladres e los robados, qui enganen e roben e fan perdent ço de lus pares cristians. » Apres dix langel: « E segex me, que encare no as res uist, que majos coses que aques- tes as encara a uoure. »

E aquela ora anaren .j. poch mes auant per .j.ª *VII. Dels avars. carrera al e negrosa, ab gran fangar molt negre e uermenos, tot plen de serpens e de calapets, e podia molt astrayament; e aqui no auia sino escuredat per*[f. 110 v] quen caminaue hom a gran dolor, e auiay hom anar debacons, de trebal en trebal. E axi com anauen per aquela carrera, la anima no uaya hon anaue ne hon sos peus pasaue, sino aytant con auia resplandor e claredat del angel. E con daquest mal se foren axits, la anima romas anima trempade e auiade del trebal que pasat auia; e astant axi reguardant enant, uiu uanir udolant, e cisclant e batent e balant, .j.ª bestia molt horible, e desfigurade sens nula comparacio, que no es nul hom quiu pogues escriure ne recontar de bocha sa fayso; mas al mils que mon seny abastara leus a fayso fere: cor ela faya major comu que la major muntaye que hanc hom ues, e era tota picada e royosa e claposa e uelosa, e corien li les plages totes sanch e pudrit, e uenia tocant e gayolant com fa truga ab sos porcels molt sutza cosa; ab sa bocha uberta ten gran, [f. 111] que .M. cauales tots ensemps aparelats nentraren en .j. colp, e auia les .iiij. dens primeres pus agudes que naguna agula e pus larges que .j.ª lance dun caualer, e en cade dent tenia j.ª anima enastade; los uls auia molts grosos e desmesurats, uermels e terbols, e axerpelats tots corens de lagaya, e la sua esgardadura tan fera e espauentable, que glay metia