a hom al uentre; e flama de foch haxia per la bocha quis departia en .iij.es parts; couenia entrar les mesquines danimes qui aqui entrauen reculant les en son uentre. La lana daquela bestia era molt pudent e corumpable, e glatiali lo uentre a totes parts e de les dolos e engoxes que les cames suas pasauen. E com la anima uae aquesta bestia ten sutza, quis acostaue a ela, fo fort esmaride; e plorant feu se enues langel, e dix li: « Ay, senyor! per amor de Deu aqueste encobrem. » Respos langel: « Nol podem fugir ne esquiuar, que per *[f. 111 v] ela auem a pasar. » E axi langel pres lanima per la ma, e menala denant la bocha de la bestia; e aqui langel desenparale e lexala sola, e encontinent tots los diables dinfern qui aqui eran enuironaren la e la encloyren tot entorn, golosament sorbirenla, axi com a cans rabiosos tenpestauen la, en jugauen a la pilota. Com sen foren be sadolats e batalats, molt uilment rosegant ab ganxos gitaren la al uentre de la maluade bestia. Les penes que aqui soferi no les poria hom comptar ne asumar, enpero en la uida que apres feu, con fo tornade al cos, pogeren conexer aquels qui uist lauien ne contengut [conegut], que moltes penes e turments soferets auia despuys que del cos axi, e que sesmane e coregi sa uide e son estament; especialment en lo uentre de la maluade bestia soferi molta pudor e molta calentura, e altres *[f. 112 v] turments diuerses, mes que bocha dom no poria comptar ne pesar. E axi com ela jeya al uentre de la bestia, plorant sos mas e recomptant e jamegant ses colpes, a cap de .j. temps que aco ach durat, elas troba per la misericordia de Deu fore del uentre de la bestia ab gran alegria; mas hanc saber ne conexer no poch en qual manera ne axi; com ela lase se jaya a .j. depart tota trencade e quascade, ela obri sos uls
