Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/119

e denant si .j. poch ela uae langel qui la solia guiar; e la anima desenparade, alta ueu cridant, dix: « Ay! me esperanse e ma uida e ma claredat, con mas desenparadel ¿hon as tant estat? Grans gracies ret a nostro Senyor Deus de nant [tant] de be que ma fet e de tanta de gracia com tu mas tornat, dant per guiador, gouernador e defenedor, que ten desconselade me auies lexade. » E langel respos *[f. 112 v] li cortesament, e dix li: « Fila e amiga: axo jo to auia ja dit, que major es la misericordia de Deu que les tues maluestats; mas tu ne nagu nos fiy en aso, car molts e moltes sen troben enganats; cor jatsia aco quel sia misericordios, axi matex es dreturer; no pot mantir, per que en la fi del jutjament dara a , cascu segons que aura merit ne seruit; e per amor daço consel te e amoneste que, quant sera uolentat de Deu que tu seras tornade al cos, no faces obres uilanes ne desconexens, per que perdes la gran goya de Paradis ne ages a tornar en aquestes ne en altres pus cruels penes. Leua daqui e anem auant, que altres turmens trobarem ades dauant nos. » E ladonchs ia anima uolch auant anar, e no poch seguir langel, tant era cansade e trebalade; e dix al angel: « Ha, seyor! no pusch mes auant anar. » E la*[f. 113] donchs langel tocale, e donali força e poder que poges anar.

 E cant ageren molt anat, uaeren .j. estany gran *VIII. Dels lladres y dels sacrílechs daygua podrida e sutza pudent, la qual se trebalaue molt regament e faya tals hondes e tals tenpestats, que senblaue quel cel sen deguesen muntar; e aquel mal estany, en loch de pex, era ple de males besties qui cridauen gola badade, qui esperauen les mesquines danimes que les tengesen, e les manasen, e