les deuorasen; e de gran malesa e iniquitat gitauen foch ten legament per la bocha, que laygue de lastany feyen bolir pus que altre foch noy pogeren fer. E sobre aquel estany auia .j. pont, qui tenia be de lo[n]ch de .ccc. .M.ª pases e mes, e no era pus anple que la palma de la ma. Aquesta era la pus greu e mesquina pena que les altres que lexades *[f. 113 v] auien; aquest clau [pont] era tot menut clauat de claus molt aguts, les puntes amunt longes, e axi era de gran peril de pasar, per rao de la estretura e dels claus, e encara per rao de les besties qui lajus estauen. E sobre aquel pont lanima uae pasar .j. hom plorant e descalc, regeu caregat, e jatcia aco que les soles dels peus fosen foradades e menjades dels claus, mes amaue tenir aquel cami que no caure en la bocha de les besties. E con la anima uae que per lo pont auia a pasar, ab gran paor tremolant dix a langel: « Ay, lo meu senyor! saber uolria per quals animes aquestes penes son aparelades. » Respos langel, e dix li: « Aquestes penes son aparelades a aquels qui fan forca, ne engan ne tort, en neguna manera, a lus pares crestians ne a altres gens; e tu be saps que aquestes penes mereys com uolentes abrasa*[f. 114] ues auaricia, e no guardaues en qual manera, per tal que la ufana daquest segle que comensade auies pogueses mantinir; mas per la pietat de Deu ara seras deliurade daquesta pena, enpero couente a pasa per lo pont, tota sola sens mi, e que pas ab tu .j. bou mal e brau que tu saps que enblest a .j. teu compare. » Respos lanima: « Uer es, mas sil li anbli puys lo li reti. » Dix langel: « Ne grat ne graciesl per ço lo li retist com amagar noi pogist ne tolre, mas molt te pesa; e axi Deus garda la uolentat, enpero non soferas tante de pena con feres si ab tu fos romas. » E lauos
