Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/121

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

aparech li lo bou mal e brau, e langel aderga la anima ab lo bou, ensemps mes los en lo pont, e ades balencejaue, la .j. deça, laltre deia, per caure, per la malea del pont e del cor; e mal son grat anant uengeren al mig loch del *[f. 114 v] pont, e aqui encontraren se ab lo ranqualos qui portaue lo fex del forment e acostas a la anima, dix li pregant que la lexas pasar; e laltra respos: « Lexa tu mi pasar, qui son primera e aqui ab gran engoxa son tro aci uengut. » Dementre que axi estauen, ab gran paor de caer lajus, els escusauen es penedien dels mals que fets auien, per les quals eran dignes daqueles penes e de majos; gran pietat era quils ueia nels hoya tals gamegamens, que paria quel cor los degues trencar, e sanch uiua quils axia dels peus, e no podien auant anar ne enrera tornare. E ladonchs aparech langel a la anima: « Ben sies uenguda, fila! Daqui auant no ages cura del bou, car deliurada est e la colpa es asmanade. » E lauos la anima mostra los peus al angel, com los auia nafrats que no podia anar. Respos langel, e dix *[f. 115 v] li: « Fila, remembrar te dauria com les auies longes e delito[s]es per correr duna uanitat en altre. Sapies te que, si no fos per pietat de Deu, en greus penes series turmentade. » E ladonchs langel tocala, e dix li: « Pensen dana e seguex me, que .j. turmentador molt fort negre e cruel nos esta esperant. » Lo turment del qual nos podien fugir per neguna manera.

 E axi com els anauen, per uns lochs saluatjes he *IX. Dels glots y dels fornicadors. aspres e tota uia escurs [e] pres los en la carrera .j.ª cosa [casa] uberta, la qual era axi gran com .j.ª gran muntaya seria, e era redona e flamejaue axi com a foch ardent. La flama qui deia axia per .M. pases ros-